(Sabadell, 1969). Es escritora, periodista y filósofa. Especialista en estudios de género. Autora tanto de textos literarios como también de filosofía práctica.  Ha publicado los siguientes libros: Perder para ganar (Grijalbo, 2007); Los arcos del agua (Ediciones B); Marta, mira'm, t'he de dir tantes coses...(Cumbres, 2015); El amor no duele (Urano, 2017). Este último traducido al italiano, portugués y romanés y Caminos para un reencuentro (Ediciones Huso, 2017) con Emma Vilarasau, escrito también en Catalán con el título de Camí d'anada i tornada. Este 2018, ha publicado un libro de relatos ilustrado Dones úniques sobre mujeres catalanas inolvidables (Columna, 2018) y ha participado en el libro de Carolina Torres, Cómo curarse de una enfermedad incurable (Urano, 2018).  Es especialista en comunicación y colabora asiduamente en medios de comunicación, especialmente con artículos de opinión, entrevistas y crítica cultural, así como también textos creativos. Ha formado parte de la junta Filosofía y Género de la UB y fué subdirectora del X Simposio Internacional de Filósofas IAPH con Fina Birulés. Es patrona fundadora de la Fundación Maria-Mercè Marçal. Finalista del Premio Ramon Llull de las Letras catalanas el año 2007. Una de sus obras, Los arcos del agua, formó parte del proyecto ganador Etwining 2015, en el Ámbito Europeo de Ciudades Educadoras. Comisaria del año Teresa Pàmies de la Institució de les Lletres Catalanes. 

A través de la Institució de les Lletres Catalanes, s'ofreixen lectures comentades de la meva obra i entrevistes tant a escoles de primària (Cicle Mitjà i Superior dels 8 als 12 anys), com a escoles de secundària (dels 12 als 16 anys) així com també a Escoles d'adults i biblioteques.

Fes-ho per tu

Quan la Institució de les Lletres Catalanes em va demanar que escrivís un text per a aquest espai, immediatament em va venir al cap el text imbatible i referencial de "Qui sóc i per què escric"de Maria-Mercè Marçal[1]. Mireu, us diria, aquest sí que és un text escrit amb sentit, mestratge i rigor... fet amb temps, ganes i alguna cosa a dir. Què més hi puc afegir?

Però afortunadament no es tracta de contestar unes preguntes tan difícils, sinó tal vegada d'explicar què puc aportar en les meves sessions. Crec que no cal fer autopromoció. Això és com dir a la gent que passa per sota el balcó: "Ei, vine, parla amb mi, t'ho passaràs bé, t'explicaré tantes coses increïbles!" . I l'altre em podria contestar ben sàviament i dir-me: "Tu què saps si m'ho passaré bé, si aprendré res, si el que m'explicaràs tindrà algun sentit per a mi?". I és que de vegades hi ha gent que explica coses molt interessants però que a nosaltres no ens interessen. Potser no a tots ens interessen les històries de crims i novel·les negres, però hi ha una cosa que sí que estic segura de poder-te dir: a tots ens interessa saber escoltar.

Oferint a un llibre l'atenció d'escoltar el seu text, no dones alguna cosa al llibre ni a l'autor ni a la indústria editorial, sinó que t'ho dones a tu mateix: et dones l'ocasió de pensar, de veure el món, d'arribar a les teves pròpies conclusions, de saber cultivar l'atenció -una cosa valuosíssima i que tot el món de la telefonia mòbil està conxorxat perquè perdis: el teu dret a una atenció plena. Amb el llibre no tens por de perdre't res del que passa al món, perquè tens tot el món a les mans; tampoc et pots dispersar perquè només t'explica una sola història. Els llibres tenen cura del teu cervell, i una persona que llegeix es nota, tant a l'hora de fer una exposició oral, com d'explicar els seus sentiments o prendre decisions complexes.

Per tant, voldria que aquestes sessions et portessin a una sola conclusió:"No podré arribar a ser qui soc sense els llibres, no podré arribar a desenvolupar-me amb totes les meves habilitats i capacitats si no llegeixo".

Això és el més fonamental, però si calgués detallar més i fos imprescindible que et parlés de mi i dels meus llibres, et diria que hi pots descobrir dones úniques d'aquí, de tots els temps, i de passada conèixer valors ètics i feministes (Dones úniques, 2018); també pots conèixer la història de dues dones que van existir i per a les quals ens vam inventar una història d'amor. gràcies a la creativitat que de vegades màgicament sorgeix entre una escriptora i una actriu de teatre (Camí d'anada i tornada, 2017); o com la filosofia aristotèlica es pot passar per un sedàs d'actualitat i dir-te que l'amor que fa mal, no és amor (El amor no duele, 2018); si vols fins i tot et puc parlar de les dificultats de la novel·la històrica (Los arcos del agua, 2013) i de tot allò que vulguis preguntar-me, perquè si tens curiositat, t'agradaran els llibres. No cal que siguin els meus. Hi ha tants llibres per triar. Els únics que no et pots saltar són els grans clàssics -qui voldria morir-se sense haver llegit L'Odissea? Però si tot i així tries escoltar-me a mi, amb tantes veus i llums que volen dir-te coses, només puc donar-te les gràcies.

[1]Marçal, Maria-Mercè. «Qui sóc i per què escric».DinsMaria-Mercè Marçal. Escriptora del mes (en català). Barcelona: Institució de les Lletres catalanes, 1995.

Text que properament es publicarà al Blog de la Institució de les Lletres Catalanes