Montse Barderi

(Sabadell, 1969). Escriptora, especialista en estudis de gènere, és autora de vuit llibres tant de literatura com de filosofia pràctica. Ha estat traduïda a l'italià, al romanès i al portuguès. Els seus darrers llibres, tots ells publicats a Columna, són Camí d'anada i tornada, escrit amb Emma Vilarasau, i el llibre de relats il·lustrat, Dones úniques. Dones d'aquí que no podràs oblidar. El retrat de 86 dones dels Països Catalans de tots els temps i tots els àmbits on també hi apareix Teresa Pàmies. Col.labora mensualment a la secció Tribuna d'El Punt Avui i columnista any 2020 de Serra d'Or. Ha estat membre de la junta Filosofia i Gènere de l'UB, subdirectora amb Fina Birulés del X Simposium Internacional de Filòsofes IAPH, patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal, Forma part del projecte guanyador eTwinning 2015 en l'àmbit Europeu de Ciutats Educadores i el 2019 ha estat nomenada comissària de l'Any Teresa Pàmies per a la Institució de les Lletres Catalanes. Premi Prudenci Bertrana 2019 per la novel.la La memòria de l'aigua


Sol.licita'm el catàleg de xerrades, conferències i tallers a mbarderi@gmail.com

DEIXA'M EL TEU MISSATGE 

Fotografies

Galeria de records i activitats. Algunes fotografies tenen el copyright de Glo Ribas. També surt la Djuna, la meva teckel que simbolitza el logo de la pàgina. 

Galeria de recuerdos y actividades. Algunes fotografies tenen el copyright de Glo Ribas. 


Fes-ho per tu

Quan la Institució de les Lletres Catalanes em va demanar que escrivís un text per a aquest espai, immediatament em va venir al cap el text imbatible i referencial de "Qui sóc i per què escric"de Maria-Mercè Marçal[1]. Mireu, us diria, aquest sí que és un text escrit amb sentit, mestratge i rigor... fet amb temps, ganes i alguna cosa a dir. Què més hi puc afegir?

Però afortunadament no es tracta de contestar unes preguntes tan difícils, sinó tal vegada d'explicar què puc aportar en les meves sessions. Crec que no cal fer autopromoció. Això és com dir a la gent que passa per sota el balcó: "Ei, vine, parla amb mi, t'ho passaràs bé, t'explicaré tantes coses increïbles!" . I l'altre em podria contestar ben sàviament i dir-me: "Tu què saps si m'ho passaré bé, si aprendré res, si el que m'explicaràs tindrà algun sentit per a mi?". I és que de vegades hi ha gent que explica coses molt interessants però que a nosaltres no ens interessen. Potser no a tots ens interessen les històries de crims i novel·les negres, però hi ha una cosa que sí que estic segura de poder-te dir: a tots ens interessa saber escoltar.

Oferint a un llibre l'atenció d'escoltar el seu text, no dones alguna cosa al llibre ni a l'autor ni a la indústria editorial, sinó que t'ho dones a tu mateix: et dones l'ocasió de pensar, de veure el món, d'arribar a les teves pròpies conclusions, de saber cultivar l'atenció -una cosa valuosíssima i que tot el món de la telefonia mòbil està conxorxat perquè perdis: el teu dret a una atenció plena. Amb el llibre no tens por de perdre't res del que passa al món, perquè tens tot el món a les mans; tampoc et pots dispersar perquè només t'explica una sola història. Els llibres tenen cura del teu cervell, i una persona que llegeix es nota, tant a l'hora de fer una exposició oral, com d'explicar els seus sentiments o prendre decisions complexes.

Per tant, voldria que aquestes sessions et portessin a una sola conclusió:"No podré arribar a ser qui soc sense els llibres, no podré arribar a desenvolupar-me amb totes les meves habilitats i capacitats si no llegeixo".

Això és el més fonamental, però si calgués detallar més i fos imprescindible que et parlés de mi i dels meus llibres, et diria que hi pots descobrir dones úniques d'aquí, de tots els temps, i de passada conèixer valors ètics i feministes (Dones úniques, 2018); també pots conèixer la història de dues dones que van existir i per a les quals ens vam inventar una història d'amor. gràcies a la creativitat que de vegades màgicament sorgeix entre una escriptora i una actriu de teatre (Camí d'anada i tornada, 2017); o com la filosofia aristotèlica es pot passar per un sedàs d'actualitat i dir-te que l'amor que fa mal, no és amor (El amor no duele, 2018); si vols fins i tot et puc parlar de les dificultats de la novel·la històrica (Los arcos del agua, 2013) i de tot allò que vulguis preguntar-me, perquè si tens curiositat, t'agradaran els llibres. No cal que siguin els meus. Hi ha tants llibres per triar. Els únics que no et pots saltar són els grans clàssics -qui voldria morir-se sense haver llegit L'Odissea? Però si tot i així tries escoltar-me a mi, amb tantes veus i llums que volen dir-te coses, només puc donar-te les gràcies.

[1]Marçal, Maria-Mercè. «Qui sóc i per què escric».DinsMaria-Mercè Marçal. Escriptora del mes (en català). Barcelona: Institució de les Lletres catalanes, 1995.

Text que properament es publicarà al Blog de la Institució de les Lletres Catalanes