+ Coses 

Festa 20 anys de La Contra de La Vanguardia- Octubre 2018


Presentació del llibre Irse (Editorial Comba, 2018) a la Llibreria Macondo el 29 de setembre

Escolta aquí l'entrevista sopresa a Esmeralda Berbel


NO RES ÉS TOT. Maria-Mercè Marçal. 16 octubre al Teatre-Auditori de Sant Cugat

PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA MÚSICO-POÈTICA "NO RES ÉS TOT" A LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ 2018

En primer lloc vidria donar les gràcies a Jordi Bosch per convidar-me a parlar d'una poeta, novel·lista, assagista que quan escrivia sempre tenia alguna cosa a dir i sempre l'havia de dir en català. Fins i tot si el seu interlocutor com el cas Jean-Paul Goujon, sabia castellà, ella preferia escriure'l en francès. Per això em sembla un gran encert parlar d'ella i de "No res és tot" dins del marc del La setmana del llibre en català.

"No res és tot" és un vers de Marçal que Jordi Bosch va triar per donar títol a la proposta que podrem veure el 16 d'octubre al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Un espectacle dirigit per Jordi Bosch, i que després de la meva breu intervenció recitarà uns poemes de Marçal. Avui serà l'única ocasió que el sentirem dir a Marçal, perquè qui donaran veu, cor, vida i pell als poemes de Marçal seran la Marta Marco, Mercè Sampietro i Emma Vilarasau.

També comptarà amb música en directa sobre poemes de Marçal d'Andrea Motis, Joan Chamorro i Josep Traver.

Una proposta que nua dues de les dèries Marçalianes:

  • El diàleg entre diferents expressions artístiques
  • Passar la veu, la transmissió femenina amb 4 grans creadores de diferents generacions.

"No res és tot" inaugura el Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat i commemora 20 anys de la seva pèrdua.

Qui és, què va fer, què va escriure, en podem trobar moltes referències. Per això, creiem que una forma millor de presentar-la és demanar expressament per aquesta ocasió unes paraules de diferents persones perquè ens donin allò que podríem definir com "avisos per a navegants".

Laura Borràs, consellera de Cultura, filòloga, especialista en literatura i literatura catalana ens diu:

"Un apunt, només, per fer constar, avui i en la situació en què ens trobem, que Marçal publica amb el títol de "Llengua abolida", l'any 1989, el conjunt dels seus llibres de poemes des de finals dels 70. El títol fa evident que la nostra llengua, en una situació colonial com la catalana, ha patit intents d'aniquilació per part de les forces desplegades per l'ocupació espanyola. Fa al·lusió al procés de genocidi del català, alhora que també mostra la força demolidora patriarcal a l'hora de segrestar la llengua respecte de les dones. Els processos de silenci reiterat de la parla de les dones. Un paral·lelisme inquietant que penso que l'obra de la MM planteja i ens obliga a pensar-hi amb profunditat. L'autoritat aquí hi té un paper cabdal. Perquè ella reivindica l'autoritat no la que imposa i coarta, sinó la que allibera perquè ens fa grans. L'autoritat te la concedeixen els altres i crec que sens dubte ella se l'ha guanyat.

'A l'atzar agraeixo tres dons, ser dona, de classe baixa i de nació oprimida i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel' és una divisa que continua essent far i estel: perquè contraposa l'acció de gràcies jueva que agraeix haver nascut home, lliure i jueu, amb el fet de ser dona, de classe baixa i de nació oprimida'. I la presència de l'atzur, color heràldic per excel·lència que mostra la procedència dels llinatges masculins, és aquí tèrbol en lloc de brillant perquè es reivindica no la netedat, sinó la contaminació que enriqueix. I el joc lingüístic entre atzur i atzar, perquè tot és fruit de l'atzar i que haguem nascut aquí o allà és pur atzar o destí".

Mercè Ibartz, escriptora, periodista cultural, investigadora i professora ens diu:

Els assaigs de la Marçal, els literaris i els feministes, són tan bons com els de la Woolf. Vaig tenir la sort d'ocupar-me de l'edició de Sota el signe del drac que els recull, un volum que no em canso de consultar.

Fina Llorca, professora, traductora, amiga i especialista en Marçal ens diu:

La Mercè es donava crèdit i ens en donava. Escoltava molt seriosament la veu de les dones, també la seva. Aquest posar en valor la mirada i paraula de les dones ens era i ens és molt necessari: buscar models femenins, orientacions, trobades, i no solament crítica i conflicte.

Teresa Pasqual, poeta i amiga ens diu:

Tenia un fort compromís ètic amb la societat, ni en l'escriptura ni en la vida va renunciar mai a la utopia.

Jo què hauria dit, el mateix que va dir ella de Renée Vivien: ella sí que m'hauria sabut comprendre, ella sí que m'hauria sabut estimar.

Com la viuen, com la senten les grans artistes d'aquesta proposta ens ho diran el dia 16 d'octubre amb el que no ens diuen: amb la mirada, l'expressió, el gest, allò que fa que un mateix vers pugui significar tantes coses en funció de l'actriu que ens el digui.

També tots vosaltres teniu una conversa única, amb una poeta que el temps no ha fet altra cosa que fer créixer.



DONA I LITERATURA AMB GLÒRIA GASCH

En el marc d'actes dedicats al Dia de la dones 2018, la meva editora Glòria Gasch i jo vam tenir una xerrada sobre el món literari. L'acte va estar organitzat pel Centre de Normalització Lingüística de Sabadell.