Wislawa Szymborska o la necessitat d’un periodisme cultural amb mirada de gènere

2018-05-07

El País setmanal d'aquest cap de setmana ha deixat palès com es pot fer un article sobre un pensador, avui, sense esmentar ni una sola dona, em refereixo a l'entrevista a Habermas.  Seria possible fer el mateix en el cas d'una dona, per exemple, que hagi guanyat el Nobel de literatura?

Aquest cop em refereixo, a Wislawa Szymborska. No hi ha un sol pròleg en què no apareguin Zbigneiw Herbert, Tadeusz Rozewick, Mriron Bialozewski, Stanislaw Grochowiak i Czeslaw Milosz. Sempre és ella entre ells, ella com a una de les veus, una de les veus destacades. Mai la veu.

Hi ha un article digne d'anàlisi però que no és una excepció, ni una pràctica estranya, que no analitzo com un extrem. Em refereixo a l'article del 3 de març de 1997, titulat "Szymborska, poesia contra la fatalidad" de la Vanguardia, signat per un periodista home. Comença per citar a Simenon, fa una referència a kafka, Czeslaw Milosz, Zbing Herbert (portem una columna llegida i encara no apareix per a res la protagonista de l'article). Tot seguit fins i tot cita a Basho, el mestre xinès del bambú....Però quin és l'objectiu d'aquest llarg preàmbul d'homes? El preàmbul significa que no es pot entendre X sense les explicacions prèvies, així el missatge ens queda clar: Szymborska no s'entén, no s'explica, no es comprèn sense ells. Com si fos un subproducte conseqüència de la seva originalitat. Fins i tot de xinesos, o posats a fer d'un esquimal.

Però no ens desesperem: per fi apareix Szymborska i és en la següent frase: Herbert, al meu judici més mereixedor del premi Nobel, que Szymborska, ....

Quan finalment és mencionada és per dir-nos que no se'l mereix, que ha usurpat el Nobel a un home. Només 14 dones han guanyat des del 1901 el Nobel de literatura, dels més de 100 homes que l'han guanyat em pregunto quants d'ells - em refereixo a ells per nombrar solament als homes - han rebut un article dient que al meu parer Yourcenar s'ho mereixia més, Rodoreda s'ho mereixia més, Beauvoir, Duras, qui sigui, d'elles s'ho mereixia més. Ens dirien de tot, ressentides, i suposo - i en raó - que sobretot maleducades, per no felicitar, ressenyar i callar.

Només he vist una sola vegada en la meva vida a la persona encarregada d'anunciar un premi dir, tot seguit, que aquella obra no val res. Maria de la Pau Janer amb Joan Marsé. Podria citar molts premis guanyats per homes amb un nivell literari baix, però cap ha rebut aquesta humiliació. Ho fan, perquè ho poden fer, perquè no passa res, perquè forma part dels fonaments més habituals de la nostra societat. Perquè només cal mirar els diaris cada dia: és un masclisme erudit, refinat, agut, ple de cultura del cànon de Bloom, deuen ser fills dels mateixos que enviaven a les dones a parlar de les seves coses mentre ells es quedaven al saló a fumar amb la pipa. El problema és que del que ells escriuen en diuen diaris i del que fem nosaltres, pamflets. Les tècniques del descrèdit són moltes.

Ens cal un periodisme cultural amb visió de gènere, amb mirada observadora. Fixeu-vos el nombre de crítiques de teatre que fan les dones, i observeu després, quan es fan els resums finals, els de "la crítica ha dit", com sobtadament desapareixen.

Fixeu-vos com els nostres museus no compren obres de dones consagrades, artistes indiscutibles, perquè no formin part del futur, no amb igualtat de condicions dels contemporanis que ja hi són.

És un masclisme subtil, refinat i molt efectiu.

Tornant a l'article de La Vanguardia, escrit al març del 97, quants llibres hi havia publicats Szymborska i quants de Hebert? Quan va guanyar el Nobel només 22 poemes d'ella  havien estat traduïts a l'espanyol (en contra dels diversos volums de Hebert, aquí també podríem fer un apunt de perquè es tradueixen uns autors sempre en detriment de les autores - , aleshores en què es basa el periodista de  l'article per jutjar la qualitat de la Nobel? El periodisme no ha de mentir, ni fer afirmacions gratuïtes, i menys en un article que se suposa que no es d'opinió.

Cal que aprenguem a mirar tot això perquè només veient-t'ho podrem desactivar-ho.