Ser més que un home

Il s'agit pour moi d'être plus qu'un homme
Zenó

Cuántas veces me saltaron las lágrimas, las lágrimas
Por ser más que un hombre
Noches del mes de junio. Jaime Gil de Biedma

ZENÓ Al meu entendre, Marguerite Yourcenar elabora cims de comprensió humanes a través de la seva obra. Si poguéssim mirar la història humana com un paisatge muntanyós, els personatges creats per Yourcenar s'enlairarien cap a les cotes més elevades de l'esperit humà.
Per a Zenó, l'aventurer del saber, el paisatge del món està desert de caps d'estats i de prínceps, per un cantó, veu el país de Mirandola , i de l'altre, el país d'Avicena i voldria que Déu pugés dilatar el cor humà a la mesura de tota la vida . Quin desig més bell, sentir que estimem i formem part d'aquest tot que ens envolta.
Zenó, construït a partir de models històrics (Velase, Parcelse, Leonardo da Vinci, Erasme..). Filòsof, metge, alquimista i inventor de màquines al segle XV, diu textualment "Le monde est gran, plaise à Celui qui Est peut-être de dilater le coeur humain à la mesure de toute la vie" , una frase que a més d'estar inscrita en la làpida de l'autora, comparteix formes de comprendre l'univers tan antigues com les que trobem a l'Himne al Sol, compost per Amenofis IV, faraó del Nou Egipte que pretén una transformació religiosa que acaba en fallida. Escriu: "Únic Déu , tu que no tens igual, tu que has creat la terra del teu cor". Comprendre va més enllà de pensar amb l'intel•lecte, és abraçar el món com la pròpia extensió d'una mateixa.
Aquests cims de comprensió humana estan sempre contextualitzats i, per tant, en certa manera determinats per l'època històrica que els ha tocat viure. Malgrat això coincideixen amb aquest sentit de veure la realitat, i si és possible estimar-la. En el seu sentit de la justícia. La història, i també l'atzar de tota vida humana, delimitarien l'espai que hi ha entre "les mans que t'he posat" a l'Oratio de hominis dignitate : tu, nullis angustiis coercitus, pro tuo arbitrio, in cuius manu te posui, tibi illam praefinies. Tu, que no tens fita que et limiti, pel teu propi arbitri, entre les mans del què t'he posat, et defineixes tu mateix.
L'alquímia també és un saber remot i obscur pels no iniciats. Potser procedeix dels antics pobladors del Neolític quan van descobrir en les possibilitats fetilleres dels metalls, amb barreges com el coure i l'estany per crear el bronze .
També Yourcenar pràctica amb l'alquímia de l'art amb la seva Gran Obra.