No crec en el mètodo Kondo

2019-03-29


Fa un temps em van passar un llibre que ha tingut molt èxit que es deia La
màgia de l'ordre, de Marie Kondo. Me'l vaig llegir amb certa curiositat
per millorar la meva organització i el meu ordre. No tinc un problema
especial amb l'ordre, no pateixo cap síndrome de Diógenes però sempre és
interessant poder aprendre alguna cosa.
En el meu pla antic de filosofia hi havia diferents assignatures de
psicologia, i però no em cal cap certificat acadèmic: per mera cultura
general i sobretot per mer sentit comú sé detectar actituds neuròtiques.
La neurosi té a veure amb el desequilibri mental, amb l'angoixa, amb el
conflicte permament, amb les actituds obsessives.
I va arribar un moment que vaig veure clarament que La Magia del Orden
contenia un nivell de neurosi tan gran com un pa de ral.
Ho sospitava pàgina a pàgina però ho vaig saber en el moment que ella té marejos i parla amb els objectes..
Recordo que vaig parar la lectura en aquell punt, em va deixar
d'interessar el nivell d'ansietat i obsessió que demostrava l'autora.
Un ordre civilitzat, harmònic, a la mesura de l'ésser humà, és a dir, d'un
ésser viu que es mou, menja, es neteja i viu, és necessari perquè aserena,
equilibra. És viu, simplement millor, en un entorn net i ordenat. Però
d'això al paràgraf seleccionat, hi ha la distància de la salut i la
malaltia.
Si llegeixo un llibre que em fa rentar les mans cada tres minuts i mig,
m'adono que alguna cosa falla, que allò no rutlla, que el que em diuen no
és sa ni normal, que és neurosi obsessiva compulsiva, és altament probable
que em generi obsessions i frustracions.
Recordo una classe de psicologia que deien precisament això: que les
depressions veien d'actituds massa extremistes i la incapacitat per ser
flexible, que cal ser mediterràniament feliç. Net, ordenats però no
obsessivament perfeccionistes.
El llibre, però va tenir moltíssima acceptació, i em sembla un síntoma
d'un llibre malalt fet a la mida d'una societat també malalta.

També crec que és un llibre profundament capitalista, ens fa llençar-ho tot per poder tenir de nou una vida a punt per tornar a consumir... no, les coses no es llencen, es guarden, no es compra res més i quan ja no es pot fer servir més, es llença.