L'ètica és el camí

Per què no provem amb l'ètica?L'economia mai ha estat sobirana. És una venuda, una humil servent a interessos superiors. No en té res de ciència tot i que els nombres i les estadístiques la dotin d'una falsa credibilitat. L'economia és aquella que deia com fer més diners amb l'especulació, i hi ha tants models econòmics com sistemes econòmics.
El nou model econòmic pel qual s'hauria de treballar sembla que té a veure
1. Producció agrícola selecta
2. Una indústria d'avançada tecnologia amb baixos costos medioambientals
3. Poca construcció
4. Serveis d'alt valor afegit
Per tal de contrarestar
1. Una producció primària dèbil
2. Una indústria de segon nivell tecnològic
3. Una construcció hipertrofiada
4. Serveis centrats entorn al turisme i el sector públic

La solució per passar d'un model a l'altre passa per la reforma de l'ensenyament, el sector públic i moltes coses que semblen molt assenyades però que, crec, no apunten al veritable problema.
Fem-ho més fàcil... provem-ho així...
Imaginem que el planeta terra és una nau espacial volant per l'espai. De fet, és el que som. El primer que hem de saber és saber quanta tripulació hi cap. Quin és el nombre d'habitants òptims per a viure al nostre planeta? Aquesta xifra és clau. I treballar per aconseguir que siguem els que hi podem ser: un bon i efectiu control de la natalitat. Dignifiquem la raça humana, impedim que cada dos segons mor un infant. No permetem que siguem tants passant gana. Un cop siguem els que hem de ser, establim un mínim i un màxim. Que ningú pugui ser més pobre del compte ni ningú més ric del compte. No sé, que no es pugui cobrar menys de 1.000 euros ni més de 10.000 al mes. Fem un sol món, un govern mundial en què tots els homes i dones siguin veritablement germans d'una mateixa terra.
Parlen de crisis mundial, però quan temps fa que Àfrica està en crisis? Fem un món veritablement humà. Podria ser tan fàcil com organitzar una llar per a tots i totes a escala mundial. Un món així seria veritablement un món ètic, és a dir, un món just on tothom tingués el que li correspon, ni més ni menys.Utòpic però només la intel.ligència col.lectiva ens salvarà del desastre mediambiental que ens espera.