L'altruisme

L'altruisme dins la història de l'ètica - breus apunts -
Prové del terme francès del 1830, altruisme que està derivat del mot autri, altri, creat per August Comte per oposició a l'egoisme. És la doctrina moral que posa l'accent en el bé de l'altre.
Té a veure amb la benevolència i la filantropia.
És el contrari de la famosa frase de Sartre "el infern són els altres" (Obra teatre: A porta tancada)
Ben mirat ajudar a qui ho necessita no hauria de ser part del deure sinó de la felicitat, d'un bon projecte vital.
L'altruisme s'oposa a l'amor exclusiu a un mateix en detriment als altres.
Els altres no sempre són parents, amics, familiars...l'altruisme és necessari quan no hi ha el lligam directe.
L'altruisme ens ensenya que cal una vinculació, una responsabilitat cap a les persones i també cap el patiment dels animals, i per extensió al planeta i el medi ambient.
Comte diu: l'altruisme si és enèrgic és sempre més apropiat que l'egoisme per estimular la intel•ligència, fins i tot cap els animals.
Efectivament, l'ètica és la forma suprema de pensament. A aquesta conclusió que també arriben altres branques del saber com la psicologia, Piaget i Kohlberg, situen el desenvolupament moral com la fase més avançada de les persones.
L'altruisme com a virtut ètica
L'altruisme és una virtut ètica que té a veure amb la justícia, la generositat, la compassió, la misericòrdia, la bona fe, l'amor, l'amabilitat, la consideració, el preocupar-se pels altres, el respecte, ser sol•lícit i tolerant. També està relacionat amb un cert sentit d'humilitat, de la poc pretensiosa però tan necessària voluntat de ser útil als altres.
¿Per què hem de ser altruistes?
Per construir un món més humà, sense l'altruisme les persones que necessiten ajuda no tindrien dignitat (l'altruisme ajuda els altres sense treure'ls la dignitat) tot seria condicional, una contraprestació, un mer negoci, ens ajudaríem per manipulant els altres
Una societat altruista es preocupa de les persones que més ho necessiten: persones malaltes, soles, sense treball, persones grans, infants.
L'altruisme ens ensenya que hem de tractar a tothom amb respecte, interès i atenció.
La solitud és una de les xacres més importants de la nostra societat tan individualista, amb l'altruisme ens apropem als altres. Com diu Goethe No t'apartis de ningú que se t'apropi, d'aquesta manera fàcilment trobaràs algú a qui ajudar i algú que et pugui ajudar.
És un doble camí: parteix de l'amor propi, del respecte, interès i atencions que un comença a tenir-se cap a sí mateix. Qui no sap atendre les teves necessitats, qui està desconnectat d'ell mateix és més fàcil que es desconnecti dels altres.
¿Quan som altruistes?
Quan prenem consciència de les necessitats dels altres
Quan tenim una atenció conscient quan algú ens necessita encara que no ens ho demani
Quan ets savi i saps que compartir és molt més interessant que gaudir sol
¿Quan cal que practiquem més l'altruisme?
- Quan no trobem ningú a qui ajudar, no sabem com ajudar als altres
- Quan esperem una contraprestació
- Quan només donem coses que no tenen valor, ens sobren o no ens importen
- Quan recordes als altres el què els has donat
- Quan ets no col.labores amb fer d'aquest món un lloc més just, i no lluites per res ni per ningú: ni pels drets bàsics de les persones, els infants, els animals...

Frases al voltant de l'altruisme
- Sigues bo amb els teus pares i parents, amb els orfes, amb els necessitats, amb els veïns que són parents teus, amb els veïns que et són estranys, amb l'amic que està al teu costat, amb el viatger, també amb els teus subordinats
Coran 4:36
- Només el jo individual plenament desenvolupat pot desprendre's de l'ego. Erich Fromm
- No es pot oferir als demés una altra cosa que el jo.
Simone Weil.
- La millor manera de fer carrera és transmetre als demés que ajudar-te els serà d'un gran profit. La Bruyère.
- No necessitem tant l'ajuda dels nostres amics com la confiança de saber que ens ajudaran. Epicur
- Les mans que ajuden són més nobles que les boques que resen. Robert Ingersoll.
- Ningú és mai tan ric que no necessiti els altres, ningú és tan pobre que no pugui ajudar als demés. León XIII.