Habermas, el diàleg constant amb el seu gènere

2018-05-06

Llegeixo l'entrevista que li fan a Jügen Habermas al País setmanal d'aquest diumenge 6 de maig. El periodista, Borja Hermoso, analitza com allotja volums de Goethe i Hölderling i molts altres noms, tot homes. El periodista analitza els quadres de casa seva, tot homes. El periodista analitza altres filòsofs i pensadors amb els quals s'ha relacionat. Tot homes.

A continuació llegeixo el retrat-lloança que li dedica el filòsof Innerarity, amb el títol "el guardià de la conversa". Atès que aquest senyor es dedica al pensament i a la precisió en el significat de les paraules, hauria d'haver filat més prim i titular el seu propi escrit com "el guardià de la conversa entre homes". I lloa i lloa, l'espai comú, el seu entusiasme per la conversa, tot allò "que hem dit i fet entre tots" i menciona aquests tots, i sempre són homes. Tot homes. 

Podem, sense problemes, avui, maig del 2018, retratar, entrevistar, nombrar un filòsof, un pensador, que com una mena d'amazona a l'inversa, ha viscut en exclusiva en una tribu masculina.

I després, potser, segurament, aquests mateixos homes, lloaran els nous espais de conquesta de les dones, el feminisme com un dels moviments claus del segle XX, les polítiques comuns que ja no es poden fer sense les dones. Com un discurs acceptat que no es tradueix en les seves tasques diàries. Les dones estan bé com el genèric al qual apel·lar però no al concret al qual citar.

I ho faran sense contradicció ni ombra de dubte. Podrien, si vulguessin, citar com a mínim a Hannah Arendt, segur que tenien temes comuns, acords i desavinences com ara què és l'opinió pública. Encara que només fos com un volum en la seva biblioteca. Però no. Quan ens qualifiquen com a figures menors no comptem, i quan som figures indiscutibles, ens obliden. Fins quan? Això sí, cap d'ells es definiria, segur, com a masclista.