Fina Birulés, tan lenta i rigurosa

2018-10-28

Primera versió d'un escrit que vam descartar perquè era massa homenatge però que m'agrada conservar en el meu blog. 


1700 caràcters per abans de 10 dies. Aquest seria el típic encàrrec al qual Fina Birulés diria que no. Primer perquè no li agrada pensar amb preses, i segon perquè es preguntaria fins a quin punt té autoritat per parlar d'algú. Si realment pot aportar alguna cosa nova i amb sentit. La seva lentitud per treballar és exasperant en un món de preses, però ha arribat a la conclusió que és el ritme del rigor i la tasca de pensar no es pot fer d'altra manera. Abomina un món on pretesament hom pot aprendre fàcilment l'alemany amb 20 setmanes.

Com definir a Fina Birulés? Ai la identitat, un terme al qual porta temps donant-li voltes, sobre les fonts del jo i el subjecte desubjectivitzat. O l'experiència, la memòria, la política i el feminisme.

Ella mai contestaria com ens deia a classe el relat com a font d'identitat, allò d'Isak Dinesen: deixa'm que et contesti de manera clàssica i t'expliqui una història. El relat del jo, aplicat a si mateixa no li interessa massa, així que té molt valor que et digui "tinc una necessitat constant d'omplir-me el cap de coses", és intel·lectualment insaciable. I tampoc té cap necessitat d'haver-hi d'estar. És a dir, no vol haver de treure un llibre cada any, estar als debats de tots els temes, tenir "presència" al món. Prefereix, i amb diferència, llegir a escriure. Llegir especialment a dones que pensen... va ser la primera en estudiar Hannah Arendt i ens va fer arribar un munt de dones com François Collin, Aspàsia de Milet, Simone Weil, Sarah Kofman, Rachel Bespaloff, Simone de Beauvoir, François Collin... i Judith Butler amb qui parlarà sobre l'embolic del gènere i altres dilemes que no per irresolubles s'han de deixar de pensar. De Fina Birulés jo en destacaria tres coses (no sóc tan intel·ligent i accepto preses i m'atribueixo autoritats discutibles): la voluntat de pensar sense haver d'obtenir resultats definitius, un pensament molt tècnic i poètic i un llegat al qual tornes una i altra vegada. Efectivament, el seu pensament, com una alquímia lenta, ofereix resultats diamantins. El que diu no pot ser adulterat, no permet fer-ne una versió banal. O ho dius com ho diu, amb l'ordre i les paraules precises que ella ha emprat - talment com un poema - o tot se'n va en orris: s'ha de citar textual, i aleshores passa: són paraules poètiques perquè tenen una promesa de significats, d'il·luminar-nos el món, i a la vegada són d'una precisió molt tècnica. Fina Birulés sempre produeix paraules que contenen veritats. I precisament per això, tornes a ella una i altra vegada.