Els meus inicis com a periodista cultural

2018-11-14

Les millors coses sovint poden passar sense que les tinguem previstes. Estem a l'any 2007,  per aquelles casualitats de la vida a un reporter esportiu del diari AVUI se li va ocórrer titular la jornada futbolística del diumenge amb el títol de "Perdre per guanyar" i començar el seu article amb "tal i com diu el títol del llibre de la nostra autora...", i és que jo aleshores acabava de publicar un llibre titulat precisament així i van tenir el detall d'enviar-me l'article per correu electrònic.  Agraïda, els vaig contestar el correu dient "gràcies per qualsevol col·laboració compteu amb mi" el director al cap d'uns minuts em va dir "estàs fitxada". Fitxada volia dir que podia enviar-los els escrits que volgués i si passaven els requisits de qualitat del diari serien publicats, tot i que cobrés res se'm va obrir de bat a bat l'oportunitat de viure i transmetre el meu amor per la cultura. Tenia la possibilitat setmanalment d'anar a veure concerts de música de cambra, de música simfònica, d'assistir a espectacles d'òpera, a obres de teatre, a monòlegs, concerts de música moderna, dansa, circ... i molt més. I sense saber com vaig passar de ser cronista o comentarista a atrevir-me a fer crítiques d'obres culturals. La crònica o el comentari se'm quedaven curts, explicar per exemple què havien tocat i la història de l'orquestra..., necessitava expressar també com havien tocat i què m'havien tocat, quina fibra del meu ésser, de la meva ànima o del meu intel·lecte havien sacsejat. La cultura si abans ja era present, aleshores es va convertir en un passió setmanal i diària, diària amb les lectures, setmanal amb la programació cultural de cada setmana.