FRASES QUE NO OBLIDARÉ DE LITERATURA I LA VIDA D’EMILI TEIXIDOR

2019-01-17

El desig no és res més que la necessitat d'exercitar el que s'ha après amb esforç, d'alliberar les energies i les potencialitats descobertes durant la pràctica dels assaigs. Sense disciplina no hi ha desig. El desig anàrquic i voluble no és desig, és caprici.

Paul Ricoeur diu que la narració és inseparable del desig

Només el que és difícil és estimulant.

En temps de sacietat, regala necessitat.

l'art de la lectura requereix temps, silenci i una certa disposició interior.

Elias Canetti deia que la millor definició de pàtria és una biblioteca.

L'experiència literària és la més alta que podem experimentar juntament amb la de l'amor. La literatura ens parla del sentit de les nostres vides.

La literatura ens parla de les veus dels morts, on retornen els que ja no hi són i prenen forma els que mai han existit.

La literatura és l'única manera d'entendre el món, l'única que permet posar-se les ulleres de la complexitat en un món que tendeix a la simplicitat i la banalitat.

Per mi un llibre és una mena de pala amb la qual cavo el meu interior, Martin Walser.

Molts lectors adults són lectors juvenils, en el sentit que aturen el seu desenvolupament lector en el moment que el text presenta algunes dificultats d'interpretació, i davant de la pregunta que els donaria el pas a la maduresa, que és ¿Vull fer un petit esforç per preocupar-me per la tècnica literària? Decideixen que no, que només accepten llegir llibres sense dificultats, i així aturen el seu desenvolupament com a lectors. En aquest sentit totes les obres del gènere best-seller comercial són lectures juvenils.

Un autor literari no tan sols comunica sinó que, a més, crea. El llenguatge com a creació, Karl Kraus ho diu d'una manera molt clara: en els veritables escriptors, la forma i el contingut són solidaris com l'ànima i el cos, mentre que en els altres, els que no ho són, la forma i el fons s'ajusten com el cos i el vestit. Un autor que presti el seu estil a opinions alienes, amb les orelles posades en el que pot interessar als lectors, no té veu pròpia.

Una llengua que no s'esforça en la creació, que s'abandona als gustos del gran públic, que no té exigència, degenera.

La televisió ha unificat la humanitat en un sol grup, és la gran màquina d'igualar les edats: un sol grup amb la infantesa prematurament adulta i els adults infantilitzats.

Negar el futur per assegurar el present és una fantasia que a la llarga destrueix qui la desitja.

En primer lloc la literatura és llenguatge.

Per l'immens goig d'exemplar la casa de la vida. Juan Carlos Onetti.

Casi tots els escriptors han estat lectors, bons o dolents, però lectors ebris de literatura.

Wiliam Faulkner: Un escriptor és algú que escolta veus. Amb elles va traçant el mapa de la seva vida. Sap que quan no ho pugui fer li arribarà la mort, no la definitiva, sinó la mort en vida, el silenci, la hivernació, la paràlisi, el que és infinitament pitjor.

El llenguatge com a creació, la llengua sotmesa a la voluntat d'estil, l'escriptura manejada amb la finalitat de construir un edifici de bellesa insòlita, fora de les condicions i condicionats habituals i familiars, la llengua que l'autor empra com a codi personal i únic, que la situa en un altre àmbit, com la clau per accedir a un món fora de l'ordinari.

Com més paraules més humanitat i com més expressió més felicitat.

La primera exigència de tota literatura és que el text estigui ben escrit.

El poeta Joseph Brodsky arriba a dir que les autoritats coneguessin els beneficis immensos que proporcionen les paraules, la bona literatura, dedicarien més diners als pressupostos d'educació i cultura, perquè haurien de dedicar menys recursos a la sanitat.

Llegir no és només adquirir informacions sobre obres escollides, sinó que consisteix a aprendre a llegir i escriure les obres de la nostra vida. Les lectures ens fan créixer. Sempre anem a la recerca de l'absolut, per això la història d'un llibre és bona si ens deixa amb més preguntes que respostes. A les primeres lectures demanem obres excitants i romàntiques, després que ens ho facin passar bé i després que ens facin la vida més comprensible.

L'escriptor austríac Peter Handke confessa que llegeix per concentrar-se i purificar-se, per sentir-se a la vegada transparent i fort, per desxifrar més que per consumir. Tenia la tendència a devorar les pàgines en lloc de frenar, sedimentar, espaiar.

Hi ha llengües minoritàries però no existeixen literatures minoritàries.