Contra el trumpisme cultural

2019-04-11


Alguns dels escàndols més recents s'han atribuït a la qüestió d'on es gesta el relat. Que abans el relat es gestava als diaris i actualment les notícies i la realitat també circulen per la xarxa. Que junts per fi hem creat un nou espai de llibertat, de noves veus per dir què passa, fins i tot per fer justícia. Lamento dir que les coses són molt més tèrboles i inquietants. Talment com en les pel·lícules americanes que el damnificat s'agafava la justícia per la seva mà amb nocturnitat i traïdoria. Desitges que es faci justícia i a la vegada saps que aquesta no és ni pot ser la manera.

El problema és el trumpisme. Ah si, trump fa servir contínuament les xarxes per crear una realitat en la qual la realitat és el que menys importa. S'ha fet tan seu el relat que ja no importa què passa, els seus fidels, súbdits en la nova religió només els interessa seguir fidels a Trump "És un imbècil però és el nostre imbècil", diuen alguns. Aquesta adhesió acrítica als bàndols acaba amb qualsevol esperit il·lustrat i converteix la cultura en allò que ja no ens fa ni lliures ni capaços de pensar.

Temo estant assistint a un fenomen que ha vingut per quedar-se: utilitzar les xarxes per crear bàndols, plens de ressentiment mutu, amb un discurs eslògan, i fins i tot anònim per crear un joc absolutament trampós sense cap regla. Aquesta és la qüestió, no hi ha regles, no hi ha institucions que garanteixin els drets, és una enorme crisi de la democràcia i les seves garanties més elementals.

El tema no és qui es fa amb el relat de la realitat.. El tema, aquest és el tema: és que hi ha una realitat. Que una persona pot i ha de ser investigada amb mecanismes clars, acusada fermament i tenir dret a la presumpció d'innocència, perquè si l'únic mecanisme de defensa és el facebook anem arreglats

El problema és profund i estructural. Arendt definia la cultura com aquells tresors que una generació mostra a l'altra, allò que assenyalem com a valuós, que val la pena conservar i transmetre. Aquest lligam amb la tradició no només s'ha trencat sinó que ens resistim a tenir figures d'autoritat. L'autoritat - d'una editorial, d'un director/a de pes, d'un mitjà, tot allò que abans tenia un nom, avui ja no significa el mateix.