Una dieta d'oci ponderada i equilibrada

2019-01-13

L'oci és el temps de les no obligacions (etimològicament vol dir temps sense negocis, negotium), i per tant, es tracta del poc temps que tenim per nosaltres mateixos, temps que no hem de vendre, ni apostar, ni invertir. Temps veritablement nostre, temps de veritable vida, temps de veritat, el temps més excels, deliciós i meravellós de tots: el temps destil·lat, el temps que resta, el poc temps que ens queda després de les tasques laborals, gestions i necessitats com dormir, dutxar-se, transports...

Per tant, aquest temps és molt i molt valuós, molt i molt important, en tenim molt, molt poc d'aquest temps i hem de ser molt conscients de la seva importància i valor.

De tot el que puguem fer amb el nostre temps lliure no hi ha res més valuós que la cultura. La cultura és la forma més directa d'enriquir-nos, eixamplar la nostra vida, proveir-nos de més capacitats i possibilitats.

Deixant de banda els estudis, cursos, música, idiomes - que també són una sèrie de coneixements tècnics, que estan supeditant a un resultat - deixant de banda els exercicis físics per mantenir una bona salut i que poden ser molt gratificants i necessaris com el contacte amb la natura. No hi ha gaires dubtes que l'activitat que més súper-poders dóna és la lectura, especialment la de llibres bons, complexos, que ens suposin un repte intel·lectual, que ens facin créixer com a lectors. Crec que a això hauríem de dedicar una bona estona, concretament cinc sessions per setmana.

Després està el teatre, la dansa, els concerts de música clàssica. Això podem dedicar-nos-hi una nit a la setmana, o dues. Especialment les nits de divendres i dissabte.

I la televisió? Crec que amb les noves plataformes com Netflix, HBO, Moviestar, etc. Es pot veure moltes bones sèries, pel·lícules, i fins i tot pot arribar a desplaçar en algunes ocasions el cinema. Però s'ha de limitar, com a molt dissabtes i diumenges després de dinar, i si no es té teatre, els divendres i dissabtes al vespre. 4 sessions per setmana com a màxim.

També cal regular l'ús del telèfon i les tauletes si no es fan servir per llegir. És esgarrifós que cada diumenge et recordin que has utilitzat aquests aparells unes tres hores diàries. Hores d'aquelles tan valuoses i moltes vegades absurdament llençades a les escombraries. Dosificar. Establir prioritats amb el mòbil, i donar-se unes franges horàries per contestar missatges, per exemple tres cops al dia durant 15 minuts. No és el mateix 45 minuts al dia que més de 3 hores.

Haidegger diu que estem fets de temps, que sense temps no som ningú, però realment només estem fets d'aquest temps d'oci, d'aquet temps amb el qual no hem de mercadejar com a fenicis, temps nostre, temps que no és per al negoci de viure i existir.

Tothom ens diu què hem de menjar, o quantes hores hem de dedicar a fer esport, en canvi, no ens donen gairebé mai receptes per aquest bé tan preuat, tant o més important que cap altre! Què ens importa viure més si el que compte és quantes hores de les veritablement bones, de les d'autèntica vida ens queden?

A la famosa cançó de Rosalia, Brillo, la lletra hi diu:

¿Que tú crees si juntos nos quedamos viendo Netflix?

Pues como que no. Juntos leemos un buen libro.

Resumint les sessions setmanals:

  • Lectura 5 sessions.
  • Teatre i arts escèniques 1 - 2
  • Netflix (i similars) 3 sessions

Si tot el teu oci es redueix a Netflix, el poc temps que tens per viure es limita enormement. Recorda, de 0 a 80 anys són 30.000 dies, són 720.000 hores, posem que tenim 3 hores diàries lliures - és el que ens diu el mòbil que tenim per a ell -, tenim 90.000 hores per viure, si acabem de néixer... a mi me'n queden 30 mil, cal ser molt conscients de fer-ne l'ús més elevat possible. Només així, quan arribi el moment podrem dir, he viscut, i una vida sense cultura no és una vida viscuda del tot.