Blog amb últims articles publicats a la premsa

Aquest blog també inclou enllaços als darrers articles publicats o participacions en actes. 

Toques un piano de paret preciós i intentes veure'l com si tinguessis 10 anys. agafar l'infant i dir-li: mira quin piano.

Almost there

2018-09-18

Weekand recomana Almost There de Jacqueline Zund, agreixo el consell perquè sinó no l'hauria descobret i em sabria molt greu haver-me'l perdut. És un documental molt artístic i cinematogràfic el qual el paisatge dialoga amb l'estat anímic dels tres homes que afronten la solitud en una edat madura. És una proposta veritablement hipnòtica, aquesta...

Esperava a entrar al plató de televisió sense cap trasbals. Tant li era que fos prime time, que tal vegada arribés a centenars de milers de telespectadors, les entrevistes també s'havien tornat alguna cosa rutinària. L'única sorpresa era la primera, que acostumava a sortir de les declaracions de la roda de premsa. És a dir, de tota la realitat...

Crec que hi hauria d'haver un nou gènere cinematogràfic. De la mateixa manera que hi ha el noir, el wester, el drama, la comèdia... hi hauria d'haver el gènere de "dona madura diabòlica". La idea és clara i ja tenim centenars de títols, es tracta d'agafar una tia i quan vegi el primer símptoma de la seva vellesa en el...

Adoro nedar. Avui que les persones sembla que necessitin posar-se al límit, arribar a una heroïcitat que potser no els dona la seva vida diària, cultivar l'esport extrem, l'altament intens... a mi em xifla posar-me en una piscina i nedar al ritme tranquil de les braçades. I encantar-me amb les llums de l'aigua sobre l'enrajolat del fons.

Esmeralda Berbel ha escrit un llibre que es diu Irse, un dietari punyent, ple de literatura, d'una veu pròpia que un cop s'acaba tens ganes de seguir escoltant. Per això, just després d'acabar-lo encarrego Detrás y delante de los puentes i li pregunto si puc entrevistar-la. Em contesta les seves preguntes per escrit i em sento afortunada de seguir...

Un article que em sembla necessari per obrir un debat sobre les noves tecnologies, la representativitat i el model de feminisme que volem.

El passat 16 de juliol, Roger Gràcia al programa Estat de Gràcia de Catalunya Ràdio em va preguntar sobre la polèmica al voltant del director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, preguntant-me si tal vegada l'única via que tenia una jove actriu per denunciar la seva situació era un post al Facebook perquè d'altra manera potser no li haurien fet cas...