Activitats Teresa Pàmies

22 de novembre, biblioteca de Cambrils

21 de novembre, Teatre Monumental de Mataró

18 de novembre, Ateneu Popular de 9 Barris

15 de novembre, xerrada a Tàrrega Fòrum femení i ateneu. 

14 de novembre Biblioteca Fondo, de Santa Coloma

13 de novembre, Aula d'extensió universitària de Cerdanyola

Testament a Praga. 6 de novembre. Centre Cultural del Born

Biblioteca Clarà de Barcelona, 5 de novembre

Aula d'extensió universitària, 4 de novembre, auditori antic i nou de Sabadell

Llibreria La Cultural i l'Escorxador de Vilafranca del Penedès, 30 d'octubre

Llegeix el butlletí de la notícia aquí


Ateneu Roig, 28 d'octubre

Vídeo de l'activitat aquí

Servei de Català de Montcada i Reixac i Fundació Cultural Montcada, 24 d'octubre

Centre Cultural Teresa Pàmies de Barcelona, 23 d'octubre

CNL Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, 22 d'octubre

Inauguració del curs 2019-2020 de Cornellà centrada en l'Any Pàmies. Benvinguda a l'alumnat i als participants del Voluntariat per la Llengua en l'acte d'inauguració del curs 2019-2020.

Biblioteca Badia del Vallès, 21 d'octubre

Dona de pres, de Teresa Pàmies a la Biblioteca Vicente Alexandre de Badia del Vallès.

El 21 d'octubre a les 18.30 h, a càrrec de Montse Barderi (comissària de l'Any Teresa Pàmies. Institució de les Lletres Catalanes).

Dins del projecte Clàssics catalans a les vostres biblioteques. Un projecte del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català per posar en relleu el valor de les obres de la literatura catalana i fer-les presents als clubs de lectura de les biblioteques públiques. Des d'Espais Escrits i els seus centres literaris associats ens ocupem de cercar a un especialista de l'obra en qüestió perquè dinamitzi una sessió del club de lectura. 

Col.legi de doctors i llicenciats, 10 d'octubre

Conferència inaugural de la Universitat Sènior

"Un passeig per la vida i obra de Teresa Pàmies"

A càrrec de Montse Barderi, comissària de l'Any Teresa Pàmies i escriptora

Data i hora: 10 d'octubre de 2019, a les 18.30 h

Lloc: Seu del Col·legi de Doctors i Llicenciats (Rbla. Catalunya, 8, pral.)

Activitat gratuïta. Si hi voleu assistir, cal que ompliu aquest formulari

Espai Betúlia (Badalona), 9 d'octubre

Conferència sobre Teresa Pàmies a càrrec de Montse Barderi, comissària de l'Any Pàmies. Dins del programa d'activitats organitzat per l'Espai Betúlia juntament amb la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona amb motiu de l'Any Pàmies. Serà a l'Espai Betúlia.

Simposi Teresa Pàmies, 8 d'octubre

L'obra de Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) reflecteix la pròpia trajectòria vital i la de tota una generació que va patir la guerra i les conseqüències d'una llarga dictadura. Compromesa políticament amb el comunisme, va viure exiliada a Mèxic, Belgrad, Praga i París, fins que el 1971 va tornar a Catalunya, amb el primer llibre, Testament a Praga (1971). A partir d'aleshores, va col·laborar en nombrosos mitjans de comunicació i va publicar novel·les, memòries, dietaris, llibres de viatges..., sempre amb un pòsit autobiogràfic manifest i amb un compromís polític i social inequívoc.

Amb motiu del centenari del seu naixement, el simposi «Teresa Pàmies, política, memòria i literatura» vol analitzar l'extensa crònica del seu temps que va confegir.

Organització: Institució de les Lletres Catalanes, Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC)

Col·laboració: Ajuntament de Balaguer, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Departament de Filologia Catalana de la UAB, Grup d'Estudi de la Traducció Catalana, PEN Català

Coordinació: Montserrat Bacardí i Francesc Foguet

Programa

9.30 Inauguració
10.00 Teresa Pàmies / Sergi Pàmies
10.30 Autodidactisme i construcció cultural / Montse Barderi
11.00 Un fil roig que travessa un segle: l'experiència política de Teresa Pàmies / Paola Lo Cascio

Pausa

12.00 Teresa Pàmies: The Spanish War's Girl escriu novel·les / Lluïsa Julià
12.30 Teresa Pàmies: entre capitans, refugiats i gent extraordinària / Enric Balaguer
13.00 Els dietaris de Teresa Pàmies, entre la crònica i el record / Anna Esteve
13.30 Debat

Dinar

16.00 La cartografia incerta de qualsevol viatge / Simona Škrabec
16.30 Teresa Pàmies, el periodisme com a crònica / Marta Nadal
17.00 Opinió de dona / Margarida Aritzeta

Pausa

17.45 «Tossudament fidel». Teresa Pàmies i la negociació d'un espai de resistència en la literatura catalana / Mercè Picornell
18.15 La meva Teresa Pàmies / Maria Barbal
18.45 Debat


Exili i Memòria en Teresa Pàmies, 3 d'octubre

Amb motiu del centenari del naixement de l'escriptora Teresa Pàmies, el Memorial Democràtic i l'Institut de les Lletres Catalanes organitzen un acte en homenatge a l'escriptora de Balaguer

Programa de l'acte

19.00 h Presentació i benvinguda a càrrec de Jordi Font, director del Memorial Democràtic i Oriol Ponsatí, director de la Institució de les Lletres Catalanes.

19.10 h Intervenció a càrrec de Tomàs Pàmies, fill gran de Teresa Pàmies

19.25 h Taula rodona Jordi Cornudella, editor; Mònica Planas, periodista; Olívia Gassol, professora de la UOC i especialista en literatura de l'època franquista. Moderadora: Montse Barderi, comissària de l'Any Teresa Pàmies.

20.15 h Film sobre la Primavera de Praga, presentació a càrrec de Plàcid Garcia-Planas, periodista. Introducció a càrrec de Jordi Font, director del Memorial Democràtic.

20.45 h Petit recital a càrrec de Rosa Cadafalch, tastet de Testament a Praga.

21.00 h Finalització de l'acte.

Mercat de Lletres d'Igualada 28 de setembre


Inauguració Exposició Tot és en els llibres a la Biblioteca de Balaguer, 27 de setembre

Cala Dona, sessió Dones i Presó 
19 de setembre

Setmana del llibre en català 

9 de setembre

Notícia a la Vanguardia. Cliqueu aquí

Vam presentar les darreres novetats editorials de Teresa Pàmies, en un acte organitzat per l'Institució de les Lletres Catalanes, en el marc de l'any commemoratiu del centenari any Teresa Pàmies.

Una de les fites més importants d'una commemoració són els llibres que es publiquen i que permeten una nou diàleg amb l'autora des del nostre present, en aquest cas doncs toca agrair l'aposta d'Empúries, Labutxaca i Tushita edicions. I a la tasca de Sergi Pàmies, Jordi Cornudella i Enric Soler.

I el millor per presentar un llibre és poder-ho fer amb una lectora privilegiada de l'obra de Teresa Pàmies. I vam estar d'enhorabona, perquè en teníem dues

Mercè Otero-Vidal fa molt poc ha rebut la Creu de Sant Jordi. Actualment és catedràtica d'institut jubilada, i es dedica a la formació del professorat en l'àmbit de coeducació. És un dels grans noms del feminisme al nostre país, i s'ha dedicat especialment a la ginecocrítica i a la traducció. Actualment està molt dedicada al centre de documentació de Ca la Dona perquè li interessa molt el tema de la conservació de la memòria.

Dàlia Ramij Bonet és periodista i llibretera. Cogestiona la llibreria La Tribu, una llibreria independent i cooperativa de Sant Andreu, que no només vol ser un punt de venda de llibres, sinó un centre cultural de proximitat, de barri, on el veïnat pugui participar i fer-se seu l'espai i consolidar l'hàbit de la lectura.

Vaig tenir ocasió de preguntar-los coses com ara...

  • Com definiríeu a Teresa Pàmies, què fa? Cròniques novel·lades, memòries amb diferents graus d'intervenció sobre uns esdeveniments reals? En un espai doblement fronterer entre la ficció, no ficció, literatura i història. Com ho llegiu això vosaltres, quin pacte hi feu com a lectores?
  • A partir del 75 es va produir en l'àmbit de la literatura catalana una eclosió de textos memorialistes: Aurora Bertrana, Blai Bonet, Capmany, Castellet, Gaziel, Manent, Pla, Soldevila... Com situaríeu la importància de Teresa Pàmies?
  • Ha viscut una guerra i té una experiència que vol recuperar per al present, té un gran nombre de lectors però en canvi és una lectora que no és tinguda en compte per la crítica. Avui com la podem reivindicar? Pot trobar nous lectors, pot ser llegida de nou per la crítica?
  • Teresa Pàmies diu "la guerra en la meva obra literària hi és evocada amb més voluntat política que intenció literària", com la veieu literàriament?
  • La identitat testimonial no està lligada a la individualitat com ho estava l'autobiografia, sinó una consciència plural, social. Hi trobeu més consciència personal o social?

Gent del meu exili (Empúries, 2019)

  • Què voldríeu destacar d'aquest llibre i la seva edició?
  • Teresa Pàmies se'n va a França, Santo Domingo, Cuba, Mèxic, Belgrad, Praga i finalment París, i en cadascuna d'aquestes ubicacions hi trobem diferents relats de l'exili, des de la vivència dels esdeveniments històrics del moment. En Gent del meu exili deixa de banda l'estructura narrativa de les memòries per construir-se en forma de petits relats, i així apareixen les relacions entre diversos personatges durant el seu exili.
  • En l'exili, el testimoni és també una comunitat en lluita contra l'oblit. Ella els defineix com una comunitat d'ideals. Coneix les circumstàncies que es viuen a Espanya als anys 40, por a l'oblit, a la manca de lligams amb els seus i la necessitat de reafirmar-se contra el silenci.

Testament a Praga (LaButxaca, 2019)

  • Testament a Praga, són dues veus, el pare i la filla, que no constitueixen un diàleg. El text és un testament i un testimoni. El relat viu i senzill de l'itinerari polític del pare és interromput per un interlocutor que també fa d'editor i no ha d'intervenir en el redactat. Teresa Pàmies converteix la seva tasca d'edició en un diàleg amb el pare, és un diàleg frustrat però que li serveix per canalitzar els records, la indignació, l'admiració, la pena... és un llibre força poc convencional que reflecteix molt la necessitat de parlar del què ha passat. Què en destacaríeu?
  • Quina és la raó perquè la qual considereu que aquest llibre no ha parat de reeditar-se?

Memòria de Morts (Empúries, 2019)

  • Teresa Pàmies assajarà una nova interlocució frustrada amb la seva mare, qui va optar per tornar a Balaguer quan l'any 39 el seu marit i els fills van haver de partir cap a l'exili. La mare va morir un parell d'anys després amb tot els remordiments que això podia causar. Memòria de morts és una novel.la on es reconstrueix des de la memòria la veu i la vida de la mare morta per poder crear un diàleg amb la filla, ja que els morts només tenen memòria. Què comentaríeu d'aquest llibre?

Matins a l'Aran (Tushita Edicions)

  • A l'inici els seus nuclis d'interessos van ser sobretot la recuperació de la memòria individual i col·lectiva al voltant de la guerra, l'exili i la tornada, més endavant es va anar obrint a altres esdeveniments immediats i a la problemàtica dels nostres dies com ara la situació de les dones. I en aquest sentit trobem llibres d'articles, sobre feminisme, sobre la vellesa i també de viatges. Què diríeu d'aquest llibre, de la recuperació que n'ha fet Tushita Edicions...
  • És una reivindicació de la vellesa amb aquesta frase tan fantàstica de "a certa edat, l'extravagància és una manera de plantar cara al temps?"
  • Un llibre documentat que no volia ser una guia, que no volia ser un llibre de viatges ni un dietari, tampoc un panegíric de la Vall d'Aran ni plagiar la sucosa narració de Josep Maria Espinàs. La meva dèria era una altra, diu: deu narracions que jo voldria literàries. Ho va aconseguir?

37e Premi de Narrativa Ribera d'Ebre. 

28 d'agost


Biblioteca Joan Solà a Bell Lloc d'Urgell el 28 de juny amb central de biblioteques al matí i trobada club de lectura per parlar de Testament a Praga

Una trobada fantàstica amb la Central de biblioteques de Lleida amb molts clubs de lectura. Amb ganes de tornar i feliç de comprovar el nivell 

CNL de Barcelona. 20 de juny del 2019

Una tarda en la qual vaig veure l'exposició de l'any commemoratiu i on vaig poder explicar la vida, l'obra i la importància de Teresa Pàmies. Aquí la notícia amb àlbum de fotos que ha creat el CNL. 


Les masculinitats davant els reptes dels feminismes. Organitzades per l'ICD. 

La masculinitat a través de Teresa Pàmies, en motiu de la commemoració de l'Any Teresa Pàmies, a càrrec de la seva comissària Montse Barderi i Palau.  Consulta tot el programa de la jornada aquí


Conferència La Pobla de Segur, 4 de maig 

Lletres al Parlament, 12 d'abril de 2019

Aquest 12 d'abril hem viscut un acte anticipat de Sant Jordi al pati de la biblioteca del Parlament de Catalunya.  Tota la informació aquí

Teresa Pàmies, Quan érem refugiats

Privada de pàtria: vaig esdevenir una catalana d'Espanya sense nacionalitat. Durant molts anys no vaig voler-ho admetre. Un dia, però, m'esgarrifà l'aclaparador significat de l'adjectiu i quan, al cap de vint anys exactament, em donaren el passaport verd al consolat de París, va ser com ficar els peus a la terra...(...)
La pàtria!, quina paraula més buida! Quin concepte més farroll del sentiment més autèntic.
(...)
No oblidaré mai els crits de les velletes que foren obligades, com nosaltres que teníem vint anys, a exhibir-se de pèl a pèl davant els gendarmes, els metges, els practicants i els buròcrates encarregats de vetllar per la "santé públique" de la dolça França.
Ens van fer la fitxa. La primera fitxa de la meva vida. Després me'n farien d'altres, no tan sols a França sinó a diferents països d'Europa i d'Amèrica que conegué el meu exili. Fitxes en les quals, en l'apartat nacionalitat, hi figuraria el denominatiu de "refugiada espanyola" i, més endavant, el d'apàtrida".
La paraula "apàtrida" no l'he trobada ni al diccionari Fabra, en català, ni al de la Real Acadèmia, en castellà. En donaré la definició del "Petit Larousse": "Apatride: adj. Et. N. (a priv. Et patrie). Qui n'a legalment pas de nationalité, refugiés apàtrides".
Dones espanyoles que mai no s'havien mostrat nues ni en la intimitat conjugal. Dones de cos pansit i deformat pels anys, els parts, el treball físic desmesurat i una guerra de trenta-dos mesos que ens va deixar a moltes amb la pell i l'ós. Dones entre les quals n'hi havia una amb un fill al ventre, un ventre profanat per les mirades obscenes o fastiguejades; fill no nat i ja fitxat com a refugiat espanyol, criatura engendrada per un acte d'amor humà fet a corre-cuita, potser sota les bombes, potser entre el blat no collit el darrer estiu de la guerra d'Espanya. 


El 13 de març del 2019 vaig anar amb l'actor i filòleg Jordi Bosch a parlar i llegir sobre Testament a Praga a l'Abacus del carrer de Balmes de Barcelona. 

Clica aquí per veure el reportage de 39ymás