Activitats Teresa Pàmies

Lletres al Parlament, 12 d'abril de 2019

Aquest 12 d'abril hem viscut un acte anticipat de Sant Jordi al pati de la biblioteca del Parlament de Catalunya.  Tota la informació aquí

Teresa Pàmies, Quan érem refugiats

Privada de pàtria: vaig esdevenir una catalana d'Espanya sense nacionalitat. Durant molts anys no vaig voler-ho admetre. Un dia, però, m'esgarrifà l'aclaparador significat de l'adjectiu i quan, al cap de vint anys exactament, em donaren el passaport verd al consolat de París, va ser com ficar els peus a la terra...(...)
La pàtria!, quina paraula més buida! Quin concepte més farroll del sentiment més autèntic.
(...)
No oblidaré mai els crits de les velletes que foren obligades, com nosaltres que teníem vint anys, a exhibir-se de pèl a pèl davant els gendarmes, els metges, els practicants i els buròcrates encarregats de vetllar per la "santé públique" de la dolça França.
Ens van fer la fitxa. La primera fitxa de la meva vida. Després me'n farien d'altres, no tan sols a França sinó a diferents països d'Europa i d'Amèrica que conegué el meu exili. Fitxes en les quals, en l'apartat nacionalitat, hi figuraria el denominatiu de "refugiada espanyola" i, més endavant, el d'apàtrida".
La paraula "apàtrida" no l'he trobada ni al diccionari Fabra, en català, ni al de la Real Acadèmia, en castellà. En donaré la definició del "Petit Larousse": "Apatride: adj. Et. N. (a priv. Et patrie). Qui n'a legalment pas de nationalité, refugiés apàtrides".
Dones espanyoles que mai no s'havien mostrat nues ni en la intimitat conjugal. Dones de cos pansit i deformat pels anys, els parts, el treball físic desmesurat i una guerra de trenta-dos mesos que ens va deixar a moltes amb la pell i l'ós. Dones entre les quals n'hi havia una amb un fill al ventre, un ventre profanat per les mirades obscenes o fastiguejades; fill no nat i ja fitxat com a refugiat espanyol, criatura engendrada per un acte d'amor humà fet a corre-cuita, potser sota les bombes, potser entre el blat no collit el darrer estiu de la guerra d'Espanya. 


El 13 de març del 2019 vaig anar amb l'actor i filòleg Jordi Bosch a parlar i llegir sobre Testament a Praga a l'Abacus del carrer de Balmes de Barcelona. 

Clica aquí per veure el reportage de 39ymás