Drets dels animals - Derechos de los animales

2017-10-13

Els primatòlegs consideren que els ximpanzés, posseïdors d'una cultura pròpia, haurien de tenir el dret de propietat sobre les seves selves. Ser "posseïdor de cultura pròpia" sempre ha estat un atribut típicament humà i sembla que molts animalistes creuen que humanitzant els animals sentirem més respecte, comprensió i empatia, i actuarem com a veritables germans grans, protectors i conscienciats de les seves necessitats i alleugerarem el seu patiment.
Aquests insignes primatòlegs comparteixen la mateixa tesi que un exitós film de dibuixos animats: Happy Feet. L'argument del qual era que els éssers humans es commovem quan els pingüins ballen com les persones i per fi entenem que no els hem de contaminar el pol nord. Però és mentida: ens podrien cantar com la Carmen Miranda "South American Way" amb el cap ple de fruites i no els salvaríem l'hàbitat.
No, aquest pressupòsit no funciona: l'ésser humà no desenvolupa l'empatia gràcies a afegir característiques humanes a altres éssers vius del món. Ens fan gràcia, però no els salvem de res. Ens fan gràcia i per això fem robots amb formes humanes que ens resulten més propers, o ens inventem races de gossos i gats, com la persa que amb grans ulls i poc nas ens recordi la cara d'un infant.
No desenvolupem cap empatia però, en canvi, sotmetem els animals a ser el que no són. Els primatòlegs que defensen la cultura ximpanzé, han comprovat amb estudis les grans capacitats dels ximpanzés per fer una mica de persones: aprenen la llengua de signes, fan poemes, soliloquis, converses... som absolutament etnocentristes, no ens interessa la seva intel·ligència, sinó si poden desenvolupar una intel·ligència semblant a la nostra. No volem saber com són, sinó si s'acosten a nosaltres: els grans reis del món. Tinc la convicció profunda que acaben fent d'homenets per amor als seus cuidadors i perquè els deixin tranquils d'una vegada, perquè si són intel·ligents de veritat mai entendran perquè els fem fer coses tant estranyes.
Tenim molts exemples de simis que després de continus aprenentatges, confiscats, criats únicament entre humans, d'adults acaben tenint terribles problemes d'identitat (hi ha primats que han patit molt en ser reintroduïts dins la seva espècie després d'haver viscut únicament entre humans, el famós Floquet de Neu n'és un cas).
Per tant, estudiosos, no s'escarrassin més: els animals més humanitzats no seran alliberats. Els óssos amb tutú no han estat alliberats, els pobres i torturats monos amb caretes que demanen caritat a Indonèsia, tampoc. No ens importa que els animals tinguin tics i tocs humans, perquè ens són indiferents els propis humans: 1.000 milions de persones passen gana al món, 2 milions de persones passen gana a l'Estat espanyol, no necessiten semblar persones: ja ho són, i no reben l'empatia dels més rics.
De fet, espero que els animals no s'assemblin mai als éssers humans: amb una espècie depredadora, cruel i terrible ja en tenim ben bé prou. Precisament hem de salvar els animals perquè no s'assemblen a nosaltres.

Los primatólogos Roger y Deborah Fouts consideran que los chimpancés, poseedores de una cultura propia, deberían tener el derecho de propiedad sobre sus selvas. Ser "poseedor de cultura propia" siempre ha sido un atributo típicamente humano y parece que muchos animalistas creen que humanizando los animales sentiremos más respeto, comprensión y empatía, y actuaremos como verdaderos hermanos mayores, protectores y concienciados de sus necesidades y alivian el su sufrimiento.
Estos insignes primatólogos comparten la misma tesis que un exitoso film de dibujos animados Happy Feet. El argumento era que los seres humanos se conmovemos cuando los pingüinos bailan como las personas y por fin entendemos que no debemos contaminar el polo norte. Pero es mentira: nos podrían cantar como la Carmen Miranda "South American Way" con la cabeza llena de frutas y no los salvaríamos el hábitat.
No, este presupuesto no funciona: el ser humano no desarrolla la empatía gracias a añadir características humanas a otros seres vivos del mundo. Nos hacen gracia, pero no los salvamos de nada. Nos hacen gracia y por eso hacemos robots con formas humanas que nos resultan más cercanos, o inventamos razas de perros y gatos, como la persa que con grandes ojos y poco nariz nos recuerde la cara de un niño.
No desarrollamos ninguna empatía pero, en cambio, sometemos los animales a ser lo que no son. Los primatólogos que defienden la cultura chimpancé, han comprobado con estudios las grandes capacidades de los chimpancés para hacer un poco de personas: aprenden la lengua de signos, hacen poemas, soliloquios, conversaciones ... somos absolutamente etnocentristas, no nos interesa su inteligente inteligencia, sino si pueden desarrollar una inteligencia parecida a la nuestra. No queremos saber cómo son, sino si se acercan a nosotros: los grandes reyes del mundo. Tengo la convicción profunda que acaban haciendo de hombrecillos por amor a sus cuidadores y para que los dejen tranquilos de una vez, porque si son inteligentes de verdad nunca entenderán que los hacemos hacer cosas tanto extrañas.
Tenemos muchos ejemplos de simios que tras continuos aprendizajes, confiscados, criados únicamente entre humanos, de adultos acaban teniendo terribles problemas de identidad (hay primates que han sufrido mucho en ser reintroducidos en su especie después de haber vivido únicamente entre humanos, el famoso Copito de Nieve es un caso).
Por lo tanto, estudiosos, no se afana más: los animales más humanizados no serán liberados. Los osos con tutú no han sido liberados, los pobres y torturados monos con caretas que piden caridad en Indonesia, tampoco. No nos importa que los animales tengan tics y toques humanos, porque nos son indiferentes los propios humanos: 1.000 millones de personas pasan hambre en el mundo, 2 millones de personas pasan hambre en España, no necesitan parecer personas: ya lo son, y no reciben la empatía de los más ricos.
De hecho, espero que los animales no se parezcan más a los seres humanos: con una especie depredadora, cruel y terrible ya tenemos más que suficiente. Precisamente debemos salvar a los animales para que no se parecen a nosotros.