Ja no leeré Javier Marías  Ja no llegiré Javier Marías

2018-01-11

Tengo libros de Javier Marías guardados, a la M de Maupassant, de Murasaki Shikibu, de Marçal. Pero ya no voy a leer ningún libro de él, el tiempo de Marías para mí se ha terminado.
Asistiré, impasible, como su Berta Isla es considerado, unánimemente, uno de los 10 libros más importantes del 2017. Pero se me "rechunchinflarà". Si antes su nombre, tantas veces consagrado y publicidad, me hizo comprar sus libros, hoy sé que el momento de leerlos ya no me llegará nunca.
Porque para mí un autor es mucho más que un estilista, un creador de mundos, un sólido constructor de argumentos. Cuando lees un autor, inevitablemente, ves cómo ve el mundo, como mira y entiende la realidad. Y a mí una persona que ve la violencia machista con tal grado de analfabetismo que lo considera un asunto personal y cada asesinato un caso único, me deja de pasta de boniato. Porque a mí alguien que necesite un protocolo sexual preciso para irse a la cama con una mujer para no ser acusado de violación, como si no pudiera o no supiera distinguir entre la seducción y el acoso, me deja aniquilada  porque o bien la mujer es una traidora y te puede denunciar tras el acto, o bien su no en el fondo es un sí aunque sea forzándola.
Un autor debe crear personajes que sean cumbres de comprensión humana, en palabras de Yourcenar, y alguien que no comprende absolutamente nada de más de la mitad de la humanidad me dice no sólo que su mundo no es mío - cosa que me podría resultar fascinante-, sino que no me resultará tan indignante como incomprensible.
Las mujeres somos actualmente las grandes consumidoras de literatura, uno no debería permitir que la incultura le llevara a insultar a su socio mayoritario.
Si alguien quiere mis libros de Marías los encontrará en alguna librería "low cost" vendidos a 20 céntimos la pieza.

Tinc llibres de Javier Marías guardats, a la M de Maupassant, de Murasaki Shikibu, de Marçal. Però ja no llegiré cap llibre d'ell, el temps de Marías per a mi s'ha acabat.

Assistiré, impassible, com el seu Berta Isla és considerat, unànimement, un dels 10 llibres més importants del 2017. Però se me'n "rechunchinflarà". Si abans els seu nom, tantes vegades consagrat i publicitat, em va fer comprar els seus llibres, avui sé que el moment de llegir-los ja no m'arribarà mai.

Perquè per mi un autor és molt més que un estilista, un creador de mons, un sòlid constructor d'arguments. Quan llegeixes un autor, inevitablement, veus com veu el món, com mira i què entén de la realitat. I a mi una persona que veu la violència masclista amb tal grau d'analfabetisme que ho considera un afer personal i cada assassinat un cas únic, em deixa de pasta de moniato. Perquè a mi algú que necessiti un protocol sexual precís per anar-se'n al llit amb una dona per no ser acusat de violació, com si no pogués o no sabés distingir entre la seducció i l'assetjament, em deixa anorreada i no sé per on agafar-ho. O bé la dona és una traïdora i et pot denunciar després de l'acte, o bé el seu no en el fons és un sí encara que sigui forçant-la.

Un autor ha de crear personatges que siguin cims de comprensió humana, en paraules de Yourcenar, i algú que no comprèn absolutament res de més de la meitat de la humanitat em diu no només que el seu món no és el meu - cosa que em podria resultar fascinant-, sinó que no podrà mai interessar-me.

Les dones som actualment les grans consumidores de literatura, un no hauria de permetre que la incultura el portés a insultar el seu soci majoritari.

Si algú vol els meus llibres de Marías els trobarà en alguna llibreria "low cost" venuts a 20 cèntims la peça.