Lliçons del Petit Príncep - Lecciones del Pequeño Príncipe

2017-11-13

INFLUÈNCIES FILOSÒFIQUES (en sentit ampli)
NIETZSCHE. Té relació amb la part més dolça, més encantadora de Nietzsche. Nietzsche parla de les diferents fases de la persona i diu que primer som un camell, després un lleó, i finalment un infant.(Així Parlà Zaratrustra)
S'ha d'haver viscut molt i evolucionat molt per pensar com un infant.
Hi ha una cançó de Bob Dylan que diu "ah, però aleshores jo era molt més vell, sóc molt més jove ara", està exactament en aquesta filosofia.
TAOISME. Tot té un procés, els problemes comencen dèbils i s'enforteixen (cal arrancar els baobabs al primer brot)
PENSAMENT SOCRÀTIC (el constant preguntar perquè del Petit Príncep, i la necessitat de comprendre el món. És a dir, la filosofia, és més important que la resolució del problemes aparentment importants com la suma del senyor gras i vermell que va dient sóc un home seriós. Sòcrates explica la famosa anècdota de quan Tales de Milet, alça la vista per completar les estrelles i cau en un pou i la noia de Tràcia esclata a riure.
L'ART D'ESTIMAR D'ERICH FROMM. És un llibre profundament humanista i conté moltes dades de com hem d'estimar bé.
PLATONISME. Existeix una realitat suprasensible (quan el pica la serp el petit príncep diu que el cos pesa massa per anar allà on vol anar, que el cos només és només una vella escorça)
MARÍA ZAMBRANO. El pensament poètic, d'un llenguatge més literari, metafòric, poètic per arribar a les veritats humanes.

ENSENYAMENTS DEL PETIT PRÍNCEP
- La millor explicació no és la que prové de l'enteniment sinó que està unida una certa puresa d'esperit, ingenuïtat i netedat de l'ànima. De totes les explicacions possibles triar la més fàcil, la més generosa, la que és millor pels altres.- Cal seguir les pròpies vocacions. La gent gran, plena de grans raons pràctiques i utilitaristes poden fer-te molt desgraciat a la vida, com a l'autor que li treuen la seva vocació primera, la de ser pintor.
- La imaginació al poder. La llibertat de la imaginació és més interessant que qualsevol realitat concreta i per tant limitada. En aquest sentit té un gran romanticisme. (El xai dibuixat en una caixa perquè se'l pugui imaginar com vulgui).
- No tinguem prejudicis, no basem les nostres opinions en la imatge de les persones. (Com el pobre astrònom turc que no es cregut pel vestit que porta)
- Sapiguem veure el què és essencial de les persones (què senten, què volen, què els hi agrada i no pas què guanyen o què pesen. El món interior no es pot reduir a números)
- Siguem tolerants (perdoneu a la gent grans, ells no poden fer res per ser com són)
- Una vida solitària no és plena. És una reflexió molt poètica sobre la solitud i l'amistat (el Petit Príncep viu en un planeta molt petit i hi surt perquè necessita un amic)
- La importància de l'ètica, de treure'ns els defectes tan bon punt apareixen (hi ha llavors bones i llavors dolentes, les dolentes les hem de treure tan bon punt apareguin)
- Practicar la disciplina (cada matí el petit príncep arrenca els baobabs del seu petit planeta i diu: és una qüestió de disciplina). També parla del desgraciat planeta d'un gandul.
- No importa tant el que ens passi sinó com interpretem allò que ens passa...(l'univers no és igual si en un lloc de l'univers el xai es menja la seva rosa o no)
- La bellesa (de la natura o de l'art) ens pot ajudar molt en moments difícils. El petit príncep quan està trist mira la posta de sol.
- Hi ha sabers fonamentals i d'altres completament inútils (saber perquè fa milions d'anys les roses fabriquen punxes és molt més important que qüestions falsament urgents).
- Hem de prioritzar la persona que ens necessita. L'aviador consola l'infant tot i la seva gana i la set perquè té por que la seva flor se la mengi un xai. "Si per tu és important, per mi també és important"
- Acompanyar el misteri de l'altre (que n'és de misteriós el país de les llàgrimes)
- Veure la persona que estimem en la seva totalitat, jutjar-la en perspectiva i no per una ensopegada concreta. (el petit príncep diu: no me l'hauria hagut d'escoltar,l'hauria hagut de jutjar pels seus actes i no per les seves paraules. Hauria hagut d'endevinar la seva tendresa darrera de les seves pobres astúcies).
- És més important el que fem que el que diem, és més important el que ens fan que el que ens diuen.
- Les vanitats, contradiccions i petites misèries de la gent que estimem ens han d'entendrir, i hem d'esperar tenir la sort que les nostres entendreixin als altres.
- Hem d'aprendre a valorar el que tenim. (quan el petit príncep marxa del seu planeta troba tots aquells treballs familiars - netejar els volcans, escalfar-se l'esmorzar, treure els baobabs) feines extremadament agradables.- Quan acabem una relació, fem-ho tendrament i sense por a demanar perdó. (adéu li digué la seva flor, t'estimo i tots dos hem estat unes bledes, perdona'm. mira de ser feliç)- A la vida no tot es pot tenir. Totes les coses bones també tenen les seves inconveniències (cal que suporti 2 o 3 erugues si vull conèixer les papallones)- L'obediència només és legítima si les ordres són raonables.
- En comptes de jutjar als altres, jutgem-nos a nosaltres mateixos (principal font de saviesa)
- Només posseïm allò que servim.(el petit príncep posseeix la seva flor i els seus volcans perquè els hi és útil, l'home de negocis no posseeix els estels perquè simplement els compta).
- Les coses és millor viure-les, l'única manera de posseir-les. En comptes de posseir i administrar els estels es millor esguardar-los, passejar-hi o viatjar-hi.
- Cal reivindicar la feina modesta que té un sentit. (el fanaler)
- El temps que dediquem a una determinada cosa, les atencions que li donem és el que la converteix en important. És tracta de canviar l'ordre: no perquè una cosa sigui important li hem dedicat recursos sinó que els nostres recursos l'han feta important.
- Tard o d'hora la pena passa (i quan seràs consolat - sempre acabem consolant-nos)

DEFECTES DELS QUALS ENS HEM D'ALLIBERAR
La vanitat. La necessitat constant de reconeixement i admiració.
No hem adaptar la realitat als nostres desitjos trobant l'explicació que més ens afavoreixi (el rei es convenç que només mana quan les condicions són favorables i s'enganya a sí mateix)
No convertir-nos en esclaus de coses absurdes, sortir d'aquest constant peix que es mossega la cua (bec per oblidar la meva vergonya i tinc vergonya perquè bec)
No tenir temps per a les coses importants (fer exercici) i perdre la vida amb coses tan absurdes com sumar i sumar ja no se sap ni el què.
No estar tan reconcentrats en nosaltres mateixos (el fanaler és l'únic que no sembla ridícul al petit príncep perquè s'ocupa d'altres coses que d'ell mateix)
No veure la realitat només a través del nostre mètode, com si fos un tub ben prim que no ens permet veure la basta, infinita i rica realitat (el geògraf només apunta si té proves de móns que no visitarà mai)
No fer una vida ridícula, absurda, incongruent de persona gran que no hi veu un pam de nas.
No renunciar als somnis, a les nostres il•lusions (el pou amagat fa bell al desert), les nostres il•lusions són com llums que cal protegir perquè un cop de vent les pot apagar

El petit príncep s'ha traduït a la llengua dels Tuaregs, gràcies a Micheline Mouchan, va conèixer personalment a Saint Exupéry. Per a ella la poesia i la filosofia d'aquesta obra li recordava molt la forma de veure el món dels tuaregs, i el petit planeta on vivia el petit príncep el desert de Hoggar. (es calcula que el petit Príncep s'ha traduït a 150 idiomes)Que l'essencial sigui invisible als ulls, vol dir que cal aprendre a mirar bé i uns ulls sense el cor no hi veuen, només passen la vista per sobre els objectes.

INFLUENCIAS FILOSÓFICAS (en sentido amplio)

NIETZSCHE. Tiene relación con la parte más dulce, más encantadora de Nietzsche. Nietzsche habla de las diferentes fases de la persona y dice que primero somos un camello, después un león, y finalmente un niño. (Así Habló Zaratrustra)
Se debe haber vivido mucho y evolucionado mucho para pensar como un niño.
Hay una canción de Bob Dylan que dice "ah, pero entonces yo era mucho más viejo, soy mucho más joven ahora", está exactamente en esta filosofía.
Taoísmo. Todo tiene un proceso, los problemas comienzan débiles y se fortalecen (hay arrancar los baobabs al primer brote)
PENSAMIENTO SOCRÁTICO (el constante preguntar porque del Principito, y la necesidad de comprender el mundo. Es decir, la filosofía, es más importante que la resolución del problemas aparentemente importantes como la suma del señor gordo y rojo que va diciendo soy un hombre serio. Sócrates explica la famosa anécdota de cuando Tales de Mileto, alza la vista para completar las estrellas y cae en un pozo y la chica de Tracia rompe a reír.
EL ARTE DE AMAR DE ERICH FROMM. Es un libro profundamente humanista y contiene muchos datos de cómo debemos amar bien.
Platonismo. Existe una realidad suprasensible (cuando el pica la serpiente el principito dice que el cuerpo pesa demasiado para ir donde quiere ir, que el cuerpo sólo es sólo una vieja corteza)
MARÍA ZAMBRANO. El pensamiento poético, de un lenguaje más literario, metafórico, poético para llegar a las verdades humanas.

ENSEÑANZAS

- La mejor explicación no es la que proviene del entendimiento sino que está unida una cierta pureza de espíritu, ingenuidad y limpieza del alma. De todas las explicaciones posibles elegir la más fácil, la más generosa, la que es mejor para los demás.
- Seguir las propias vocaciones. La gente mayor, llena de grandes razones prácticas y utilitaristas pueden hacerte muy desgraciado en la vida, como el autor que le sacan su vocación primera, la de ser pintor.
- La imaginación al poder. La libertad de la imaginación es más interesante que cualquier realidad concreta y por tanto limitada. En este sentido tiene un gran romanticismo. (El cordero dibujado en una caja para que se le pueda imaginar como quiera).
- No tengamos prejuicios, no basamos nuestras opiniones en la imagen de las personas. (Como el pobre astrónomo turco que no se creído por el vestido que lleva)
- Sepamos ver lo que es esencial de las personas (qué sienten, qué quieren, qué les gusta y no lo que ganan o que pesan. El mundo interior no se puede reducir a números)
- Seamos tolerantes (perdonad a la gente grandes, ellos no pueden hacer nada para ser como son)
- Una vida solitaria no está llena. Es una reflexión muy poética sobre la soledad y la amistad (el Principito vive en un planeta muy pequeño y sale porque necesita un amigo)
- La importancia de la ética, de quitarnos los defectos en cuanto aparecen (hay entonces buenas y entonces malas, las malas las tenemos que sacar cuanto aparezcan)
- Practicar la disciplina (cada mañana el principito arranca los baobabs de su pequeño planeta y dice: es una cuestión de disciplina). También habla del desgraciado planeta de un vago.
- No importa tanto lo que nos pase sino cómo interpretamos lo que nos pasa ... (el universo no es igual si en un lugar del universo el cordero se come su rosa o no)
- La belleza (de la naturaleza o del arte) nos puede ayudar mucho en momentos difíciles. El principito cuando está triste mira la puesta de sol.
- Hay saberes fundamentales y otros completamente inútiles (saber porque hace millones de años las rosas fabrican pinchos es mucho más importante que cuestiones falsamente urgentes).
- Debemos priorizar la persona que nos necesita. El aviador consola del niño a pesar de su hambre y la sed porque tiene miedo de que su flor se la coma un cordero. "Si por ti es importante, para mí también es importante"
- Acompañar el misterio del otro (que es de misterioso el país de las lágrimas)
- Ver la persona que amamos en su totalidad, juzgarla en perspectiva y no por un tropiezo concreta. (El principito dice: no me lo habría tenido que escuchar, la habría tenido que juzgar por sus actos y no por sus palabras. Debería tenido que adivinar su ternura detrás de sus pobres astucias).
- Es más importante lo que hacemos que lo que decimos, es más importante lo que nos hacen que lo que nos dicen.
- Las vanidades, contradicciones y pequeñas miserias de la gente que amamos nos han de enternecer, y debemos esperar tener la suerte que nuestras entenderá a los demás.
- Tenemos que aprender a valorar lo que tenemos. (Cuando el principito marcha de su planeta encuentra todos aquellos trabajos familiares - limpiar los volcanes, calentarse el desayuno, sacar los baobabs) trabajos extremadamente agradables.- Cuando acabamos una relación, hagámoslo tiernamente y sin miedo a pedir perdón. (Adiós le dijo su flor, te quiero y ambos hemos estado unas acelgas, perdóname. Mira de ser feliz)
- En la vida no todo se puede tener. Todas las cosas buenas también tienen sus inconvenientes (hay que soporte 2 o 3 orugas si quiero conocer las mariposas)- La obediencia sólo es legítima si las órdenes son razonables.
- En vez de juzgar a los demás, juzgamos a nosotros mismos (principal fuente de sabiduría)
- Sólo poseemos lo que servimos. (El principito posee su flor y sus volcanes porque les es útil, el hombre de negocios no posee las estrellas porque simplemente los cuenta).
- Las cosas es mejor vivirlas, la única manera de poseerlas. En vez de poseer y administrar las estrellas es mejor mirar-los, pasear o viajar.
- Hay que reivindicar el trabajo modesta que tiene un sentido. (El farolero)
- El tiempo que dedicamos a una determinada cosa, las atenciones que le damos es lo que la convierte en importante. Se trata de cambiar el orden: no porque algo sea importante le hemos dedicado recursos sino que nuestros recursos la han hecho importante.
- Tarde o temprano la pena pasa (y cuando serás consulado - siempre acabamos consolando seleccionados)

DEFECTOS DE LOS QUE NOS HEMOS DE LIBERAR
La vanidad. La necesidad constante de reconocimiento y admiración.
No hemos adaptar la realidad a nuestros deseos encontrando la explicación que más nos favorezca (el rey se convence de que sólo manda cuando las condiciones son favorables y se engaña a sí mismo)
No convertirnos en esclavos de cosas absurdas, salir de este constante pez que se muerde la cola (pico para olvidar mi vergüenza y tengo vergüenza porque pico)
No tener tiempo para las cosas importantes (hacer ejercicio) y perder la vida con cosas tan absurdas como sumar y sumar ya no se sabe ni el qué.
No estar tan reconcentrados en nosotros mismos (el farolero es el único que no parece ridículo al principito porque se ocupa de otras cosas que de él mismo)
No ver la realidad sólo a través de nuestro método, como si fuera un tubo bien delgado que no nos permite ver la basta, infinita y rica realidad (el geógrafo sólo apunta si tiene pruebas de mundos que no visitará más)
No hacer una vida ridícula, absurda, incongruente de persona mayor que no ve un palmo de narices.
No renunciar a los sueños, a nuestras il • alusiones (el pozo escondido hace bello el desierto), nuestras il • alusiones son como luces que hay que proteger para que un golpe de viento las puede apagarapunte final
El principito se ha traducido a la lengua de los Tuaregs, gracias a Micheline Mouchan, conoció personalmente a Saint Exupéry. Para ella la poesía y la filosofía de esta obra le recordaba mucho la forma de ver el mundo de los tuaregs, y el pequeño planeta donde vivía el pequeño príncipe el desierto de Hoggar. (Se calcula que el pequeño Príncipe ha traducido a 150 idiomas)Que lo esencial sea invisible a los ojos, significa que hay que aprender a mirar bien y unos ojos sin el corazón no ven, sólo pasan la vista por sobre los objetos.