| Vivim
en un món de relativisme absolut i la veritat és allò
que tu vols que sigui, i la veritat, la realitat i tots aquests grans conceptes
ja no es poden escriure si no és entre cometes. Tenint en compte
tants interessos actuals vers la cultura -un bé de canvi i de consum
constant en les nostres societats actuals- és molt fàcil
aconseguir que una obra sigui allò que vols. Només es tracta
de desplegar-la en parts. Qualsevol obra de teatre, de cinema, concert,
exposició, dansa i espectacle emergent -com està de moda
dir ara- , es pot partir en tants trossos com vulguis. És la moda
del "descompositivisme en parts que pugui destacar o eludir". Que vols
deixar una obra de teatre bé? Sempre pots parlar de l'escenografia,
la llum i l'esforç dels actors, per tal de no parlar del text pobre
o la mala qualitat interpretativa. És com si d'un poema parlessis
de la rima, l'al.literació, els símils i la metonímia.
Tota obra artística es pot desintegrar en parts i de cada part se'n
pot fer una lectura. Així, finalment, l'obra sempre dirà
allò que vols que digui.
Faig
un manifest per una visió més humanística de l'art,
de la seva interpretació i lectures: una visió global, sencera,
com a conjunt d'allò que ens està oferint. Potser serà
més simplista i menys tècnica però tindrà la
perspectiva adequada per a veure-li el rostre sense mesurar amb microscopis
la dimensió dels porus de la seva pell. L'art, qualsevol manifestació
artística, és, sobretot, un camí per entendre millor
l'ésser humà i el món, l'oportunitat d'enriquir la
nostra existència, i, fent tot això, entendre'ns millor a
nosaltres mateixos: té una relació directa amb la realització
personal de cadascú. Si no té això, aleshores és
la buidor de l'espectacle de les ombres. |
